Be, la cronica de la jornada de hui, en realitat deuria comensar des d’hair mateix, quan agafarem el tren que hauria de dur-nos fins aquesta tranquila poblacio a nomes 90 quilometres de Hanoi.

 El passatge de tren amb lliteres, malgrat no ser especialment comode, ens va donar l’oportunitat, per primera vegada al viatge de pernoctar amb vietnamites. Pero que ningu no pense mal: cadascu al seu llit. Vam coneixer una parella molt simpatica que viatjava amb el seu xiquet, que no va parar en tot el viatge de fer carotes. Els va sorprende molt que amb trenta anyets cap de nosaltres tinguera fills. Els ulls  i la pell blanca d’Adela i les nostres barbes i pelambreres van ser, una vegada mes, causa d’admiracio.

 L’arribada a l’hotel, el descans i la dutxa ens van vindre de perles per afrontar una jornada que es presentava tranquila pero amb molta calor. 

 Hem fet una excursioneta en bici per eixos paisatges que tant us sonaran del Vietnam, el dels camps d’arros entre muntanyes i mollons de roca molt pronunciats amb cabres i bous d’aigua. Una excursio en barca ens ha dut tambe entre canals i llacs conectats per coves. Una passada. A mes, com es tracta d’una zona que estan comensant a explotar turisticament, la de Trang An, erem els unics guiris i tambe s’hem salvat del agobio tipic a que ens tenen acostumats.

 Un dinaret potent, una becadeta de campionat, passejada vespertina i sopar, ens preparen per a l’etapa de dema, cap Hanoi, la ultima que fem amb les bicis abans d’empaquetar-les i enviar-les cap a casa. No us enganyem si us diguem que ens dividim entre la pena per saber que aquesta aventura toca la seua fi i l’alegria de tenir present que cada vegada falta menys per tornar-vos a vorer.

 Dema us contem mes (i penjarem tambe alguna foto)

Anuncis