Hola gent! Us escrivim des de Dong Ha, avui tampoc podrem penjar fotos perque aquesta xicoteta poblacio no ha resultat ser un pol de desenvolupament d avantguarda al Vietnam i disposem dels ordinadors que disposem.

Resulta que aquesta poblacio es troba al limit de l anomenada “zona desmilitaritzada” que no es mes l antiga frontera entre Vietnam del nord i Vietnam del sud. Doncs be com ja us podeu imaginar aquest es el nom que es donava a la zona mes militaritzada del mon a finals dels seixantes i primera meitat dels setantes.

Aquesta visita la hem fet en un grup organitzat, per primera vegada  s hem deixat portar de la cordeta (no esta mal despres de 28 dies). Els llocs estaven molt separats uns d altres  de manera que resultava molt util l autobus que l agencia ens oferia, a mes teniem una guia en angles, de forma que hem fet treballar a Adela, que amb les seues dots d interpret ens anava explicant de forma quasi simultania les coses a Aure i a mi, que estavem com a dos pasmarots tractant d entendre alguna cosa.

La visita ens ha mostrat un antic heliport america, el riu que dividia els territoris del Vietnam del nord i el Vietnam del sud, una antiga base americana, ara reconvertida en museu i que fou, segons sembla, on l exercit nordvietnamita llanca una maniobra de distraccio previa a la decisiva ofensiva del Tet.

Pero possiblement el mes impressionant de la visita han segut els tunels de Vinh Moc, construits pel Vietcong amb l ajuda de la poblacio civil de la regio, amb l objectiu de protegir-se dels constants bombardejos nordamericans sobre els poblats i per assegurar les rutes d abastiment.

En aquests tunels hi havia minuscules estances per a les families, xicotetes letrines, diminuts espais sanitaris (nasqueren 17 xiquets als tunels) i una mena de corredor estret que feia de sala de reunio i esplai.

 Realment impressionant el que la voluntat humana es capac de fer i de patir en situacions limit si te un ideal que l empenta. A mes segons sembla eren una obra d enginyeria que mai va ser localitzada pels americans, que amb l unic obus que encertaren contribuiren a obrir un espai de ventilacio en una zona que es trobava mancada d ell.

El tunels complien una funcio defensiva de les poblacions del voltant pero tambe un punt d abastiment per a una illa (disculpeu no recorde el nom) en front de la platja on estaven les bateries antiaeries de l exercit nordvietnamita.

Be despres d aquesta cutre llico d historia us deixem per avui i us prometem fotos dels tunels i de la ferralla, pero abans volem fer-vos un aclariment, ens trobem a mes de 700 km de la zona dinundacions (frontera amb Xina) per tant no us preocupeu, es com si hi hageuren inundacions A Huelva i ens preocuparem per la gent de Valencia.

Anuncis