Be aci ens teniu novament, despres d escalar i descendir els “Alps Vietnamites” aquest mati ens disposavem a frontar una nova i maratonica etapa per la costa seguint la carretera nacional 1, que unia les localitats de Nha Trang amb la de Tuy Hoa en 130 km. L etapa era molt menys dura que l anterior, tranquils familia i amics encara no ens farem EPO ni cap transfusio de sang enriquida. Aixi i tot no estava exempta d alguna rampa i algun tossalet que ens han fet suar una barbaritat, Pero el veritablement bonic de l etapa ha segut veure eixos paisatges amb penya segats, cales, muntanyetes i selva tropical.

Quan l etapa ha abandonat la serralada prelitoral i ha baixat per la plana, allo veritablement bonic ha segut vore com els vietnamites, families senceres portaven a terme totes les tasques relacionades amb l arros, des de la recollida, a la seleccio fins al transport en carros tirats per una especies de bous geperuts i amb papada.

Realment bonica l etapa i no massa esgotadora, encara que la distancia ho semble, de fet unicament hem fet dos parades. Aixo si, quan hem arribat ens hem fet un berenar-soparot de caures cap enrere, ja que sols teniem el desdejuni i tot el liquid en forma d aigua i refrescos que hem pogut ingerir.

Informar als futurs ciclistes, que la carretera nacional 1 de la costa que venia precedida de mala fama, no la mereix (almenys de moment), es tracta d una carretera ben asfaltada amb una arcen enorme per a que les bicis transiten amb tota la tranquilitat del mon, aixo si sortejant a algun ciclista en contradireccio o alguna moto que s incorpora a l altre carril en sentit contrari. Pero aixo ja forma part del paisatge habitual i estem ben acostumats.

Dir-vos que ara ens trobem a Tuy Hoa localitat costanera tranquila, gens turistica (almenys de guiris), no com Nhan Trang, en la que passarem tot el dia de dema fins que agafem un tren nocturn cap a Danang rumb al vietnam central.

Anuncis