Qui diu que Carlos Sastre ha guanyat el tour de Franca? Us conte una miqueta, el dia d ahir ens despertarem a Dalat, localitat muntanyenca a 1500m sobre el nivell del mar i ens preparavem per afrontar una etapa de 140km que havia de concloure a Nhan Trang, centre turistic costaner.

Veient el perfil pensavem que malgrat la distancia l etapa seria comoda perque tiraria la major part del temps cap a baix, pero, ah amic! Una cosa es el desnivell absolut i altra el desnivell acumulat, i amb aquest no contavem. Quan es referien a Dalat com a una estacio de muntanya en els anomenats “Alps Vietnamites”, nosaltres reiem de l ocurrencia, pero poguerem comprovar que la nomeclatura no era tan agossarada.

Fins al Kilometre 70 aproximadament el que feiem era pujar un pic darrere d un altre, no eren massa llargs pero en alguns casos els desnivells eren molt importants, fins que arribarem al darrer a una altura aproximada de 1800 metres i iniciarem un descens vertiginos quasi fins al nivell del mar, amb unes vistes inigualables que de vegades et feien, de manera perillosa, deixar de mirar l asfalt.

Quan ja ens trobavem quasi baix i pensavem que arribar fins a Nhan Trang era cosir i cantar, ens adonarem que els “Alps vietnamites” al igual que la serra d Irta cauen cap a la mar en forma de petita serralada prelitoral, una mena de calderoneta (amb tots els respectes per a la Calderona que no gaudeix d eixa exhuberancia tropical, pero que no deixa de ser la nostra, mediterrania, per la que alguns hem vessat alguna llagrima quan es cremava per la part de Segart).

Bueno reprenem, aquesta calderoneta, la batejarem com a la part “cruel de l etapa” per que en ella ens trobarem fins a 3 rampes amb un desnivell del 10% que amb mes de 100km en les cames i amb les alforges de la bici, feien veritable mal. Quan per fi aconseguirem superar-la ens dirigirem pel pla a bon ritme per arribar a la ciutat amb llum (aci se fa de nit a les 18:30), cosa que aconseguirem a mitges.

Destacar, com a Camboia l hospitalitat a les zones rurals on paravem a repostar i descansar, una meravella, un cop mes reiem i parlavem fent servir la mimica.

Aixi que, estareu amb nosaltres que som els veritables guanyadors del tour, a vore qui d aquests ho feia amb bici de trek i portava unes alforges amb mes de 10kg de pes? i sobretot repostava unicament a base de coca cola, aigua i fruits secs? No desartem fer-se EPO o alguna transfusio si tenim 2 o 3 etapes mes aixi, de moment dema anem fins Tuy Hoa en una etapa de 120 km amb algun desnivell, ja us contarem.

Pel que fa a avui hem disfrutat de la platgeta, ens ha fet bon temps i s hem pogut banyar, per la vesprada hem visitat una pagoda on hem vist les enesimes figures gegantesques de Buda dormint i assegut amb els peus creuats, ara ens disposem a sopar d aci una estona, que hem de reposar forces per a dema. Una salutacio.

Anuncis