Rafa ja us ha posat al corrent de l’etapa d’ahir. La veritat es que va ser una passada. Impressionant, al.lucinant, increible, fascinant, meravellos… Tot i la duresa del trajecte, em vaig sorprendre mes d’una vegada bocabadada. El primer tram, el de pujades i baixades interminables era dels mes durs pero tambe molt bonic: pedalejavem sota una intermitent pluja finissima i entre pinades i altre tipus de boscos ben densos. En molts km no trobarem ni un dels puestos de carretera als que estem acostumats pero si que trobavem obrers construint la carretera per la que passavem (un tram era un autentic fangar), colocant pesades pedres amb les mans. Per estes terres, els vehicles toquen molt el claxon pero ho fan simplement per avisar que passen. Ahir, a mes, l’utilitzaven per saludar-nos, ens feien llums, es reien (devien pensar que estavem un poc bojos), ens animaven…

Arribant a Da Lat. La foto es des del bus i plovia

pero us podeu fer una idea de la verdor

Comencant l’ascensio

I continua l’ascensio

Finalment arribarem a la promesa baixada. Emocionant! Les vistes, indescriptibles i baixar a 56km per hora plovent a mars, al.lucinant i un gran descans per a les nostres cames. La fina pluja es va transformar en una intensa cortina d’aigua durant uns quants km, pero aixo afegia emocio a la baixada. I perillositat, aixi que ahir poguerem comprovar que tenim els frens en plena forma.

Indescriptible

Comenca la baixada

Quan semblava que estavem a la vall i que tot hauria acabat, el tram cruel! Mes pujades i baixades ben pronunciades pero esta vegada amb un entorn ben diferent. Ara, despres de km sense poblacio alguna, algunes cases al voltant de la carretera formaven el que semblava un poble. Com no, la rebuda oficial dels xiquets no podia faltar: Hello! Hello! Hello! Els primers hello eren com un ‘ja estem aci, hem tornat a la civilitzacio, no hem d’estar tan lluny…’ pero al final eren esgotadors. Sobretot si tenim en compte que a la zona, el hello anava acompanyat d’una palmadeta a la ma dels xiquets que estaven a les vores de la carretera.

No estavem tan lluny pero encara ens quedava tros. Aixo si, per fi acabaren les costeres i, ja quasi de nit arribarem a Nha Trang. Hui, platjeta i relax i dema mes canyeta per al cos.

Passeig matinal per la platja de Nha Trang

Heu vist el que fa la bici!!!

A Nha Trang, les convencions del transit,

com a Phnom Penh o a HCMC

Anuncis