Cambotja ens esta sorpenent positivament (capitol Poipet a banda, pero com va dir Aure, allo semblava un altre pais): el paisatge, la hospitalitat i amabilitat de la gent, els seus somriures, la seua manera de viure (i sobreviure en molts casos), el seu menjar (l’amok, un plat de peix o carn amb llet de coco, estava bonissim)…

Malgrat tot aixo, haureu d’esperar algun dia mes per vore fotos ja que ultimament les connexions que trobem son prou desesperants.

Els utlims dies han sigut canyerets pel que fa a la bici. Hem fet tres dies d’uns 100km aixi que ja podem dir que som tots uns campions!!! oeoeoeoeoe! El cami va variant segons avancem pero continuen els Hello! Bye-bye i segons la zona, apareixen noves consignes: What is your name? I love you… I continuem sent espectadors de primera filera de la vida més quotidiana de la vora de la carretera.

Ahir arribarem a Kompong Chhnang i, abans d’una altra monzona estiguerem contemplant el moviment del port. Arribarem amb la idea que seria un port de peix a la vora del llac pero els peixos no eren peixos, sino panoxes de dacsa. Kilos i kilos que xicotets vaixells porten des de l’altra vora i que tota la familia participa en descarregar. Absorts en la carrega i descarrega i enjugassats amb uns xiquets ens passarem un bon rato.

De tornada, unes gotetes, el cel negre. Uiii, uiii, uiii, ja ens ho anem coneixent. Aixo vol dir que en menys de 5 minuts cau la de deu!!! I que si cau! Haguerem d’estar com una hora sota un teuladet d’una paradeta de teles. Aixo si, teniem entreteniment: vore com la gent, resignada a banyar-se o tapant-se com pot, segueix el seu cami. I els xiquets, que quan plou aixi (ho hem tornat a vore hui) son els amos. Durant una hora, quatre retacos que teniem davant, en bragues o pantalonets, no pararen de botar, correr, girar sota la intensa pluja.

Hui tambe ens ha pillat el monzo pero esta vegada en la bici. Aci sempre hi ha on cobrir-se aixi que no es realment un problema. Encara queien unes gotetes quan hem entrat a Phnom Penh i hem descobert a marxes forcades el funcionament de la circulacio. Tirar endavant o morir! En realitat ens ha costat mes despres anant a peu pero quan us ensenyem alguna foto ho entendreu. Milers i milers de motos, alguna bici, uns quants cotes, tuk-tuks, etc Cadascu va a la seua i tu has de continuar el teu cami, sense parar. Si pares, ui si pares, a vore si aconsegueixes tornar a ficar-te en marxa! Crec que ja tenim controlada la conduccio per aci. En realitat, les motos controlen moltissim i no van apressa aixi que d’alguna manera se les apanyen sense que aixo siguen les motos de xoc.

Encara hem fet un passeget a prop de l’hostal pero deixarem la descoberta de la ciutat per a dema, que hui ens hem merescut un bon descans!

 

pd. Ha guanyat el Cambodia People’s Party, el que ja estava al poder i el lider dels quals es un antic khemer roig, pero els altres qualtre partits amb representacio ja han denunciat irregularitats.

Anuncis