Duem uns dies un poc mes liats del que estava sent habitual i no hem pogut escriure pero, com be podeu imaginar, no sera per falta d’histories!!!

Per a comencar, hui ens hem fet 112km en bici!!!! Ha sigut la nostra primera etapa i l’hem feta canyereta. Aixo si, estem vius; o mes que vius, perque ja teniem ganes d’agafar la bici. Per cert, us presente les bicis de Rafa i d’Aure (dos dies despres ja han canviat d’aspecte):

 

Fare un resumet dels ultims dies a Bangkok. Cambotja necessita que ens explaiem un poc mes!!!! Entrant a este pais hem comencat l’aventura de veritat!!!

Dimarts ferem les maletes (millor dit, les alforges) i canviarem d’hostal. El tren cap a Cambotja eixia a les 5.55 aixi que, millor estar a prop de l’estacio. Deixarem els trastos al nou hostal (al que tornarem quan tornem a Bangkok), un hostal molt acollidor, amb un home entranyable (i que parla angles) que ens convida a te fred i a platan en sirop amb llet de coco. El moment del te va ser delicat perque duia gel i no saviem com dir-li que no. Be, li ho diguerem pero insisti tant en que era bo que decidirem beure’l rapid per no donar temps al gel a desfer-se (ja sabeu, els nostres estomecs no estan preparats per a segons quines aigues).

Anarem a per les bicis. Per fi! Aixo sembla que comenca de veritat! Pegarem unes voltetes per Lumpini Park per provar-les i despres, cap a l’hostal anarem per la vorera, ja que el transit de Bangkok es prou perillos. Despres de muntar els portaequipatges, els bidons, etc, tornarem cap al nostres antic barri. A les 5.30 jo tenia una entrevista de feina per videoconferencia. Sí, així com ho sentiu! M’havien convocat a una entrevista a Valencia. Els vaig dir de fer-la per telefon i m’oferiren fer-la per l’Skype. Es al.lucinant aixo de les noves tecnologies. De fet, hui ja m’han donat el resultat i …. a mitjans de setembre m’en vaig a treballar a la universitat de Pavia, prop de Mila, de lectora de catala. Ciao Italia!

Despres, per fi teniem els visats de Vietnam a les nostres mans!!! Ja podiem continuar el viatge.

A la nit ens quedarem de xarraeta aixi que tampoc ens gitarem prompte i a les 5, amunt! El viatge cap a la frontera no es va fer llarg, tot i ser 6 hores de tren. El paisatge, la gent, el moviment… tot va fer que no es fera pesat.

Aci unes fotetes mes de Tailandia, abans d’ entrar en Cambotja:

Ayyutthaya

Jose, Aure i Rafa per Ayyutthaya

Amb Marta i rodejats de Budhes

El bescoll dels Budhes

El cap atrapat per les branques

Dinaret a un restaurant flotant

Vistes d’Ayyutthaya

Detall del sostre d’un temple

Un monjo pujant les escales de Golden Mount

Bangkok des de Golden Mount

Un raconet de Bangkok

Anuncis