Hui ens hem alcat amb una bona noticia: podem tindre els visats per a Vietnam dilluns o dimarts de la setmana que ve aixi que no haurem de canviar massa els plans oeoeoeoe! De totes formes farem alguna escapadeta fora de Bangkok ja que estarem uns quants dies ara i alguns mes a la tornada ja que l avio tambe torna d aci.

Ara anava a contar-vos com ens ha anat el dia pero Aure ja us ha fet un resum. Hui hem descobert, a mes del que ja saviem de que als temples nomes es pot entrar ben cobert, que el regateig aci es diferent al que pots trobar a Marroc o a la India. Ahir ni intentarem regatejar un tuk-tuk perque no saviem que fer pero hui hem comencat a provar i ja hem vist que no funciona el -jo dic un preu, tu un mes baix, jo baixe el meu, jo puje el meu…-. No hi ha contraofertes aixi que haurem d anar controlant quins son els preus acceptables.

Tambe hem descobert que es cert aixo de la terra dels somriures. Intentaven tangar-nos comprant aigua i com ens hem adonat, somreien tranquilament. Molt majos!

La visita als temples ens ha pillat de pardillos i hem anat de curt. A la porta fan negoci venent pantalons pero ens eixia mes barat pillar un tuk-tuk i tornar a l hostal a agarfar la part de baix del pantalo. Este moviment ha fet que arribarem tard per vore el palau reial. Be, realitat hem arribat a temps pero, quina casualitat, justetament hui l han tancat abans perque hi anaven els reis. De fet, com contava Aure, els hem hagut de vore. La gent esperava silenciosa a les vores de l avinguda. Uns, saludaven al passar; altres, esperaven ansiosos per creuar. En fi, tornarem un altre dia a vore si n hi ha sort.

De totes formes, hui hem visitat un parell de temples ben xulos. Aure ja ha possat algunes fotos. Jo tampoc puc fer ho des d este ordinador aixi que us ficare un enllac a Flickr a la dreta de la pagina on anire posant algunes de les fotos que farem.

De moment la sensacio es que Bangkok es un mercat gegant. A totes bandes hi ha paradetes, de coses, de menjar… Les voreres son plenes de gent tirada per terra venent alguna cosa i, quan la vorera s eixampla apareixen multitud de puestos fumejants i tauletes on els Tailandesos sempre troben alguna cosa a menjar.

Nosaltres encara no ens hem llancat a menjar d eixos puestos pero la veritat es que a vegades es temptador (no sempre!). De moment, amb l arros i els fideus d arros fets de les mes diverses maneres en tenim prou. A vore si aixi tenim a ratlla l estomec. Ara quan acabem la sessio d internet, anirem a sopar al mateix lloc on soparem ahir perque estava bonissim i amb les cartes tan llargues que tenen aci, hi ha mil coses per triar.

Anuncis