Ja fa un mes que tornarem pero com us podeu imaginar, el viatge encara ens te marcats. De fet, us podeu creure que duc una setmana a Italia i encara no he menjat pasta!? El sudest asiatic m’ha enganxat a l’arros mes del que podia estar-ho a Valencia. (Ara, teclat italia aixi que, la cosa dels accents esta complicada, per a variar).

 

En fi, nomes volia escriure per aquells que encara ens visiten de tant en tant: estem muntant un video del viatge que, aixi com el tinguem, intentarem penjar aci. No promet res, no se quant tardare pero tot arriba… Paciencia!

Anuncis

Bueno gent, els darrers dies no havieu tingut noticies nostres (ni nosaltres vostres), aixo es deu a que des de que aterrarem a Bangkok no estem fent res signficatiu que siga narrable: dormir fins a tard, eixir a passejar, alguna compreta, menjar… Certament estos dos dies han segut com una escala mes del viatge de tornada, que s inicia des de que deixarem Hanoi el dia 20, una espera que concloura dema quan de bon mati ens dirigim a l aeroport de Bangkok per agafar el primer dels tres avions que ens deixaran el diumenge 24 d agost a les 11:15 del mati a l aeroport de Manises, el meu estimat Manises.

Els blocaires ciclistes volem agrair-vos de forma molt especial la vostra participacio i seguiment, els anims que ens heu donat i les forces que ens heu transmes. Cadascuna de les vostres intervencions era rebuda per nosaltres amb alegria. Esperem tambe en la mesura del possible haver-vos apropat el nostre viatge i sobretot haver despertat en vosaltres eixe desig que creiem presents en tot tot esser huma: l aventura, les ganes de coneixer sentir i experimentar noves experiencies i situacions. Una abracada molt gran a totes i tots.

Amb el sentiment de que aixo arriba a la fi estem disfrutant dels ultims dies a Vietnam. Abans de continuar, moltes gracies a Arnau i Bet (uns barcelonins que coneguerem a la zona desmilitaritzada) per la informacio previa sobre la badia. Al final, estavem cansats i sense ganes de comencar a negociar per diferents agencies l’excursio a la badia d’Halong aixi que al mateix hotel que ens estem ens ho apanyaren tot.

Per als qui vingueu algun dia, aixo dels tours al final resulta mes senzill del que sembla en un principi. Nosaltres reservarem a l’hotel i ferem el mateix viatge (ens arreplega el mateix minibus, anarem en el mateix vaixell i menjarem el mateix) que altra gent que l’havia reservat en els llocs mes diversos i a uns preus mes o menys similars (al voltant dels 50 dolars).

En fi, questions practiques a banda, la badia d’Halong es IMPRESSIONANT!!! No se si les fotos faran justicia pero el viatget paga la pena de sobra (un dia i mig de pensio completa -excepte begudes-, fent nit al mateix vaixell i amb excursioneta en kayak). Al vaixell nomes anavem 16 persones aixi que poguerem socialitzar i coneixer altres viatgers i altres experiencies.

Els tres pirates (quasi uniformats i tot) que, si, han perdut un poc de pes

Nomes algunes de les imatges de la badia

Una paradeta per visitar aquesta cova de … 300m quadrats. Al.lucinant (dalt i baix)

Un poblat flotant al mig de la mar

De relax

Poc a poc se n’anava la llum del sol pero la lluna plena feia el paisatge encara mes encisador. Nosaltres anavem a un vaixell com el de la foto

I al mati seguent, el dil.luvi. Ah, i els vaixells condueixen igual que els cotxes. De fet, tingurerem un xoc amb un altre i quasi ens mengem una d’eixes roques tan boniques.

 De tornada a Hanoi…

Una de tantes carregues impensables

Hanoi la nuit

Venedores de fruita

Noodles (fideus d’arros, d’ou…)

Hola gent, avui cronica i tot seguit fotos!!! Una sel.leccio curiosa que en estos moments esta fent el camarada Aure.

Avui teniem la darrera etapa, la que ens havia de portar de Nin Binh fins Hanoi, uns 100km de res, ja sabeu que aixo per a nosaltrs son minucies, jejeeje. Patiem una miqueta pel temps al nord, si ens plouria, etc. Pero res d aixo una calor i un “Javier Solana” de por (humor de viatge). Avui la veritat no podem contar grans epopeies ni grans paisatges pel que fa a la ruta, ja tenim prou en haver arribat sencers. La carretera que porta a Hanoi te un transit descomunal, en alguns trams no es troba en bon estat i els vietnamites… Be els vietnamites tenen moltes virtuts pero la conduccio no es una d elles. Les hem vist de tots els colors, barbaritats al volant inenarrables que no ens detindrem a contar perque acabariem amb la cronica d avui. Val a dir unicament com a boto de mostra que la carretera, malgrat tenir un carril en cada sentit, de forma permanent tenia un tercer carril virtual. I en alguna que altra ocasio una quart carril virtual, l arcen pel qual circulavem nosaltres.

Per a futurs ciclistes en la zona donem el consell d evitar l entrada en bici a les dues grans ciutats del Vietnam, els accessos no tenen res d especial i son perillosos.

Be un cop arribats a Hanoi i quan ja desesperavem de no trobar un hotelillo que s adaptara a la nostra economia de ciclistes bruts i cotxambrosos, hem tornat a ser cacats per un motorista que ens ha oferit un hotel que s adaptava a les nostres necessitats i on a mes ens han solucionat el tour per la bahia de halong, un colp de sort.

Amb totes les gestions fetes hem eixit a passejar per el casc antic de Hanoi, una mena de macromercat asiatic amb mes encant que els de Bangkok o Saigon. Mes tard hem parat a fer-nos un kebab (bueno Aure dos) com a sopar berenar perque no hem dinat i hem begut per primera vegada la famosa cervesa vietnamita, la Bia Hoy (amb un euro et opodris pagar nou) i despres de dos rondes, amb 100 km a les cames i no massa ben menjats hem eixit una miqueta marejats i alegrets (Adela fins i tot sanglotava), un estat que la suada que hem tornat a pillar als 5 minuts (la humitat es terrible) ens ha fet desapareixer rapidament.

Ara estem aci abans de gitar-nos preguntant-nos que ens esparara dema a la bahia de Halong. Fins prompte penya una abracada.

El port de Dong Hoi

 A vint metres baix terra, l’Accent tambe va estar present als tunnels de Vinh Moc

Aixo si que es una bandera!

S’ens queia la babaaaaaaaaaaaaaa.

Les lliteres dels trens vietnamites no estan fets per a les nostres mides

Tipic paisatge vietnamita (de cami cap a l’excursio en barca)

 Aci encara no sabiem la que ens cauria

Encara que l’amiga si que ho sabia

Aixo s’estreta per moments

Adela superestar (la foto le feu un profesional)

 Be, aixo tampoc no es normal (per si algun te cap dubte… es un porc)

Kebab i Bia Hoi (cervesa per 12 centims) als carrers de Hanoi

 Be, la cronica de la jornada de hui, en realitat deuria comensar des d’hair mateix, quan agafarem el tren que hauria de dur-nos fins aquesta tranquila poblacio a nomes 90 quilometres de Hanoi.

 El passatge de tren amb lliteres, malgrat no ser especialment comode, ens va donar l’oportunitat, per primera vegada al viatge de pernoctar amb vietnamites. Pero que ningu no pense mal: cadascu al seu llit. Vam coneixer una parella molt simpatica que viatjava amb el seu xiquet, que no va parar en tot el viatge de fer carotes. Els va sorprende molt que amb trenta anyets cap de nosaltres tinguera fills. Els ulls  i la pell blanca d’Adela i les nostres barbes i pelambreres van ser, una vegada mes, causa d’admiracio.

 L’arribada a l’hotel, el descans i la dutxa ens van vindre de perles per afrontar una jornada que es presentava tranquila pero amb molta calor. 

 Hem fet una excursioneta en bici per eixos paisatges que tant us sonaran del Vietnam, el dels camps d’arros entre muntanyes i mollons de roca molt pronunciats amb cabres i bous d’aigua. Una excursio en barca ens ha dut tambe entre canals i llacs conectats per coves. Una passada. A mes, com es tracta d’una zona que estan comensant a explotar turisticament, la de Trang An, erem els unics guiris i tambe s’hem salvat del agobio tipic a que ens tenen acostumats.

 Un dinaret potent, una becadeta de campionat, passejada vespertina i sopar, ens preparen per a l’etapa de dema, cap Hanoi, la ultima que fem amb les bicis abans d’empaquetar-les i enviar-les cap a casa. No us enganyem si us diguem que ens dividim entre la pena per saber que aquesta aventura toca la seua fi i l’alegria de tenir present que cada vegada falta menys per tornar-vos a vorer.

 Dema us contem mes (i penjarem tambe alguna foto)

 

Aco es el planol dels tunels de Vinh Moc. A la zona hi havien moltisims mes pero este es el millor conservat i un dels mes llargs. A mes estava ben situat perque tenia diverses eixides a la platja (mes abaix). La veritat es que impresiona com foren capacos de viure i tambe de construirlos amb les eines mes basiques, fins i tot amb les mans.

 Pels corredors dels tunels

Una de les entrades-eixides a la mar

La mar davant dels tunels

Els boscos de la zona desmilitaritzada (i de quasi tota la resta del pais) desaparegueren gracies als americans. Destruiren els densos boscos per poder controlar millor la zona amb gasos com el taronja, que encara hui en dia es el causant de malalties, abortaments i deformacions.

Si, Marc, estiguerem a Ke Sanh (i a Doc Mieu), pero no queda mes que alguna que altra ferralla.

Els americants fugint de Ke Sanh

Rafa intentant comprar fruita

El mercat de Dong Hoi

Creuant cap a una illeta de Dong Hoi

Per la illeta

Oh, la mar

Relax

Pho, aixo ho mengen a totes hores

Nosaltres, hui per a dinar